MONÇONEGUER, A adj.

Mentider, fals.

V. mençonger, monçonger.

"Sies membrant si est monçoneguer."
"Senal de monçoneguer es de metre sa punya en jurar."
Bonsenyor, Jafuda Sentències morals f. 90 v, col. 2

"... que lo foyl cobeegar ret l om inconstant en tota part e l fa monçoneguer, e l gira a tots vents, axi com lo penell."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià LXXV

"E es cosa soferidora que ell, ab aytal audacia e ab paraules ampulloses e monsonagueres, no hage duptat offendre la vostra reyal magestat...?"
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. XII, 4.398

"... car les lahors mundenals son fort monsonagueres, e no son sino inflament de les orelles, car molts son qui han gran nomenada per falça oppinio del poble, e segons veritat no la deurien haver, e molts son loats qui saben e si mateys que no esta en veritat axi com les gents dien..."
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. III, prosa Vi